El secretari del Comitè Executiu de Veu Pròpia, Manel Fernàndez i Domínguez, va participar en una taula rodona sobre llengua i immigració organitzada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). La taula rodona, moderada per Teresa Pellicer, va tenir lloc el 29 d'octubre de 2002 a l'Ateneu Ictus de Sant Gervasi, a la ciutat de Barcelona. A més de Manel Fernàndez, l'acte va comptar amb la presència del sindicalista català d'origen africà Saoka Kingolo.
Durant la seva intervenció, Manel Fernàndez va insistir en la importància que els catalanoparlants canviïn els seus hàbits i no es passin al castellà en els seus contactes amb les persones arribades de fora, ja que aquesta és una actitud poc integradora que dificulta l'aprenentatge i l'ús de la llengua comuna per part dels nouvinguts. «Això de passar a la mínima al castellà, fins i tot amb gent que entén el català, està "matant" la llengua», va afirmar Fernàndez.
Igualment, Fernàndez va insistir en la necessitat de generar àmplies adhesions socials a favor del català com a garantia que la nova immigració adopti el català i aquesta continuï essent la llengua comuna del país. Per a això, cal separar la defensa de la llengua de la política i reconèixer que la legislació no pot per ella mateixa assegurar el benestar de la llengua comuna: «No hem d'esperar que es facin lleis per resoldre la situació del català», va afirmar Fernàndez.
Fernàndez va acabar la seva intervenció tot proposant que cal renovar els discursos favorables al català. D'una banda, Fernàndez va advertir que «no hem de caure en la trampa de la falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants», com si aquestes fossin dues comunitats separades, perquè la realitat sociolingüística catalana és força més complexa. D'altra banda, va plantejar que calen noves actituds respecte del bilingüisme: «Eslògans com "Bilingüisme és genocidi" són contraproduents, perquè provoquen rebuig entre aquelles persones que, com nosaltres, tenim dues llengües. Nosaltres som bilingües però estimem el català i l'hem convertit en la nostra llengua habitual. Més que atacar el bilingüisme, el que cal fer és crear entre el conjunt de la població adhesions al català com a llengua comuna», va concloure Fernàndez.